viernes, 18 de mayo de 2012

Herois

Aquesta pel·licula tracta d'un xiquet el pare del cual li abandona a ell, sa mare i el seu germà.
La mare comença a eixir amb un home que s'uneix a la família i que al nostre protagonista no li agrada.
La família s'en va a passar l'estiu a un poble, que és el que fan tots els anys, on el xiquet té amics.
El tema principal d'aquest film és l'amistat que hi ha entre elsxiquets.
La peli fa canvis en els temps, va passant del present al pasat.
M'agradat moltissim per la relació que tenen els xiquets, que inclus despres de la mort del protagonista, són inseparables.

viernes, 30 de marzo de 2012

Sistemes dinàmics(1.2.1)

Preguntes
  1. Investiga si és cert, com afirma Christopher, que si l’índex de vitalitat és menor que 1 la població és cada vegada més xicoteta i s’extingeix. Utilitza els botons lliscants per a canviar el valor de λ (mantenint λ<1) i de N. És certa la seua afirmació? Depén del valor de N? 
Si que és cert per que diu que si λ és menor que 1, la població es redueix cada vegada més i s'extingueix. Si λ ja és major que 1 (entre 1 i 3) la població creix i s'estabilitza.
Si utilitze els botons lliscants de la gràfica i deixe λ menor que 1, la oblació disminueix molt fins que arriba a 0.
És certa la seua afirmació.
El valor no depén de N, ja no hi ha canvi quan esta per davall de 1. Si λ fora major de 1 amb N si que variaria.

2. Què ocorre quan λ=1?

Si λ=1 la població va baixant fins que arriba a 0 però no tant com quan λ és menos de 1.

3. Si l’índex de vitalitat és 1.5 i la densitat de població inicial és 0.1, quina és la densitat de població al cap de 3 anys? Creix indefinidament la densitat de població o tendeix a estabilitzar-se?

Si λ és 1.5 i N és 0.1, la població al cap de 3 anys va creixent un poc.
La densitat de la població creix un poc estabilintzant-se.

4. Mantín el valor de λ=1.5 i estudia el que ocorre per a altres valors de N. Escriu les teues conclusions.

El que passa si λ=1.5 i anem canviant N és que o bé la població anira descendent des d'un punt molt alt fins a estabilitzar-se o que baixarà des d'un punt molt alt directament a 0 on s'extinguirà.

Continuarà...


miércoles, 28 de marzo de 2012

Treball en grup:

http://prezi.com/ckexcjcrprmp/trabajicogrupico/

Little Miss Sunshine

ACTIVITATS:

1Sinopsi del flim: Aquesta peli tracta d'una família, dels seus somnis i manies. Critica els concursos americans i totes les obsesions d'una família i que tenim la gent en general (el pare per trionfar, la mare per mantindre la família unida, la noia per ser guapa i guanyar un concurs de models, el germà per aconseguir el seu somni i ser pilot...).
Principalment tracta d'una xiqueta a la que li fa moltíssima il·lusió participar al concurs de ''Little Miss Sunshine'' i porta molt de temps asajant en el seu avi. Es concentra en el viatje sobre tot i en com s'apollen mutuamen.

2Opinió: Aquesta pel·licula m'ha paregut oportuna per a vorela a Atenció Educativa.
 M'agradat per que son personarges reials, amb maníes i imperfectes; no com a alguns films on els personatjes no tenen cap defecte.

lunes, 26 de marzo de 2012

Activitats sobre UP

1.  Des del principi de la peli, Carl i Elie tenen personalitats diferents. Carl és un xiquet tímid i callat i Elie una noia molt animada i activa.
El que més tenen en comú Carl i Elie és la seua passió per l'aventura i per explorar.
Tot açò es possa en manifest quan es casen. A l'església, a la part de la novia, hi ha molta gent il·lusionada i alegre; en canvi, a la part del novi tots estan tan indiferents que pareix que vinguen d'un funeral.
El fet de no poder tindre fills d'ecepciona molt a la Elie ja que li feia molta il·lussió.
No van poder complir el seu somni en vida de Elie perquè el que primer li donava il·lusió que era tindre fills no ho aconsegueix, i després, el seu segon desig que era viatjar a ''Las cataratas paraiso'' no ho aconsegueix ja que mor abans.

2. La xapa que Carl porta penjada se la va donar Elie el primer dia que es van conéixer. Simbolitza la seua amistat i amor.

3. El que passa al barri de Carl és que hi ha hagut una gran onada d'industrialització i esten convertint totes les casetes que hi ha al voltan en grans edificis moderns.
Aixo ho podem vore passejant per qualsevol ciutat o en tot el que construeixen a les muntanyes.

4. El que veiem en l'home amb tratje i ulleres negres és que es posa content per què no aconseguia que Carl li venguera la casa que esta al mig de tot lo que vol construir. Fa un gest com si s'aguera donat compter de que ha aconseguit el que volia. Veu clar que amb una denuncia pot tirar a Carl de sa casa i quedarse amb ella.

 5. Es obligat a ingresar a la residència per haver agredit a un home. Hi consideren perillos que una persona major visca a soles.
Carl no vol anar ja que no vol deixar la casa on havia viscut en la seua estimada Elie, per aixo decideix treure tots els globus i anarsen.

6. El xiquet m'agrada molt ja que és molt graciós. És un xiquet molt alegre i graciós que vol explorar. Vol aconseguir l'insignia de ajudar a la gent major perque és l'única que li falta.
Fa un paper molt important a la pel·licula ja que com he dit, és un noi graciosissim.
Els seu major problema és que no té mare i que son pare mai està amb ell. Està molt desatengut.

7. Aquest aaspecte és molt original, per aixo el seu éxit. No havia vist res així en cap pel·licula.

8. La imatge que el film ofereix de Sud-Amèrica és com d'un paissatge totalment desabitat i salvatge, com si fora un terreny més que explorar.
Per a qui no haja vist la peli, Sud-Amèrica li pot paréixes algo per a descobrir.

9. Charles Muntz és un famós explorador.
Viu aïllat per que va portar els ossos d'un au que pareixia ser com Kevin però que més tard es descobreix que son falsos així que Charles jura no tornar fins no capturar l'au vertadera.
Carl el coneixia per que era el seu ídol quan ell era menut.

10. Jo crec que aixó es un métode un poc infantil però més original. Sempre fa gràcia aixó i al públic li agrada.
Aquest aspecte destaca sobretot a les pel·licules de Disney.

12. Jurar amb el cor és com li va ensenyar Elie a Carl quan eren ben menuts. És com un signe seu.

13. Que la casa estiga al costat de les cascades és com Elie la dibuixava i volia.




Còniques

Són les corbes que s'obtenen en insectar un pla amb una superfície cònica. Segons la posició relativa del pla i el com obtindriem tres tipus diferents de corbes:


   ·El·lipse: S'obté quan un pla talla el con passant per totes les seues generatrius. En té moltes aplicacions en física i astronomia.
   ·Hipèrbola: Es projecta en insertar la superfície cònica amb un pla paral·lel a l'eix del con.
   ·Paràbola: Corba que es forma en intersectar una superfície cònica amb un pla paral·lel amb una genertriu del con.

Catenària.

Catenària és la corba que descriu una cadena sospesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme.
L'equació de la catenària, prenent el seu mínim en el punt (0,a) és:
y = a \cdot \cosh\left(\frac{x}{a}\right) \,\!

Aplicacions de la catenària:
Una corba catenària invertida és el traçat perfecte per a un arc en l' arquitectura, forma que fou aplicada, entre d'altres i fonamentalment, per Antoni Gaudí. La forma que pren un cable que està estès de dos pals a la mateixa alçada és la d'una catenària i s'anomena arc catenari.

viernes, 3 de febrero de 2012

LAS MENINAS

Aquest quadre de Rubén Velazquez representa una escena cotidiana de la cort.
Es pensa que el quadre consisteix en una intromisió casual de l'infanta en les instalacions en que Velazquez fa l'obra. Els reis estarien enfront del pintor per què ixen a l'espill del fons i l'estrategia del pintor ha sigut pintar lo que vorien ells, com el vorien pintant-los i amb les menines al costat.
També podria ser posible que el pintor estiguera representant a l'infanta i el seu sèquit i que els reis acabaren d'entrar, però és més famosa l'altra opció, a més que el pintor es situa al costar de l'infanta i no davant com deuria ser per a retratar-les.
Per la llum que entra des de la porta on està José Nieto(Al final de la habitació) i de la que entra per la finestra propera de la dreta, la sala pareix més gran.
A este quadre es poden observar les conexions entre geometria i art.

jueves, 26 de enero de 2012

Alan Touring

Alan Mathison Turing (1912-1954) fou un matemàtic britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. Se'l considera el pare de la informàtica moderna.
La seua pincipal aportació a la intel·ligencia artificial fou la màquina de Turing. Va desenvolupar unes quantes tècniques per trencar els codis alemanys, inclosa la "bomba", una màquina electromecànica que podia trencar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma.
Va crear La hipòtesi de Turing és que una màquina capaç de pensar és quelcom molt senzill: un dispositiu teòric que pot llegir instruccions d’una cinta de paper perforada (una seqüència lineal de dades) i executar totes les operacions crítiques d’un ordinador.
Va ser perseguit el 1952 pel servei d'intel·ligència britànic a causa de la seva homosexualitat.[3]Per no anar-se'n a la presó, Turing va acceptar sotmetre's a estrógens que utilitzaven en aquella època. Turing va acabar suïcidant-se al 1954 menjant-se una poma amb cianur.

viernes, 20 de enero de 2012

Escher

Maurits Cornelis Escher va naixer al 1898 a Holanda. 
Al 1919 baix pressió paterna començà els estudis d'arquitectura en l'escola d'Arquitectura i Arts Decoratives de Haarlem. Va abandonar estos estudis per a passar com a discípul d'un mestre s'arts gràfiques.
Entre el 1922 i 1935 es trasllada a Italia per a realitzar bocets i gravats paisajistics. Més tard viatja a Suiza i Espanya, on visita l'Alambra.
Al 1941 es muda a Baarn(Holanda). En este periode la seua producció es fructífera i regular. Al 1969 amb 71 anys va realitzar el seu gravat anomenat ''serps'' on mostra les seues facultats a pesar de la seua edat.
 Al 1970 es trasllada a Casa Rosa Spier de Laren, on els artistes podien tindre estudi propi.Va morir al 1972.
Escher fou un artista inusual. Va lluitar per a donar l'impressió d'un espai sense límits. En tots els seus treballs existixen una serie de conceptes matemàtic com a reflexions, simetries, translacions, l'infinit, geometria hiperbólica... L'aproximació matemàtica dels treballs d'Escher fou la participació del plà i l'infinit.