jueves, 26 de enero de 2012

Alan Touring

Alan Mathison Turing (1912-1954) fou un matemàtic britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. Se'l considera el pare de la informàtica moderna.
La seua pincipal aportació a la intel·ligencia artificial fou la màquina de Turing. Va desenvolupar unes quantes tècniques per trencar els codis alemanys, inclosa la "bomba", una màquina electromecànica que podia trencar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma.
Va crear La hipòtesi de Turing és que una màquina capaç de pensar és quelcom molt senzill: un dispositiu teòric que pot llegir instruccions d’una cinta de paper perforada (una seqüència lineal de dades) i executar totes les operacions crítiques d’un ordinador.
Va ser perseguit el 1952 pel servei d'intel·ligència britànic a causa de la seva homosexualitat.[3]Per no anar-se'n a la presó, Turing va acceptar sotmetre's a estrógens que utilitzaven en aquella època. Turing va acabar suïcidant-se al 1954 menjant-se una poma amb cianur.

viernes, 20 de enero de 2012

Escher

Maurits Cornelis Escher va naixer al 1898 a Holanda. 
Al 1919 baix pressió paterna començà els estudis d'arquitectura en l'escola d'Arquitectura i Arts Decoratives de Haarlem. Va abandonar estos estudis per a passar com a discípul d'un mestre s'arts gràfiques.
Entre el 1922 i 1935 es trasllada a Italia per a realitzar bocets i gravats paisajistics. Més tard viatja a Suiza i Espanya, on visita l'Alambra.
Al 1941 es muda a Baarn(Holanda). En este periode la seua producció es fructífera i regular. Al 1969 amb 71 anys va realitzar el seu gravat anomenat ''serps'' on mostra les seues facultats a pesar de la seua edat.
 Al 1970 es trasllada a Casa Rosa Spier de Laren, on els artistes podien tindre estudi propi.Va morir al 1972.
Escher fou un artista inusual. Va lluitar per a donar l'impressió d'un espai sense límits. En tots els seus treballs existixen una serie de conceptes matemàtic com a reflexions, simetries, translacions, l'infinit, geometria hiperbólica... L'aproximació matemàtica dels treballs d'Escher fou la participació del plà i l'infinit.